8 de desembre del 2015

Els meus àngels es diuen CJ5

Blog Marsolua - Entrada 27

Les dues dones més importants de la meva vida comparteixen inicial, la lletra "C". Amb les figures masculines em passa el mateix, en aquest cas l'inicial que comparteixen és la lletra "J".  CJ5. Aquest podria ser el nom que li posaria al meu àngel de la guarda. Està compost de la força, l'energia positiva i la màgia de tots cinc!

Quan vaig néixer, l'avi Joan ja estava al cel. Ens va deixar massa jove i no vam ser contemporanis en el temps. Tot i així, sempre l'he sentit present dins meu. De vegades em pregunto si estaria orgullós de mi. Què em diria? Quina mena de consells li donaria a la seva néta? No ho sé, però durant la meva vida sé que estarà amb mi d'alguna manera. Ets l'àngel que mai he pogut abraçar, però no deixaré mai d'estimar-te, avi! T'estimo i t'estimaré sempre!

L'àvia Carme ens va deixar el passat 20 de desembre de 2014. Han sigut mesos molt difícils, una pèrdua molt gran a la meva vida. Vaig tenir la gran sort de viure 23 anys al seu costat! Una segona mare... així era l'àvia! Aviat farà un any. No la tenim amb nosaltres, però cada cop la sento més amb mi. Gràcies a ella, l'avi Joan va formar part de mi des que vaig néixer. He sigut molt afortunada, l'he tingut com a àngel terrenal i ara m'acompanya sigui on sigui. No t'agrairé mai prou tot. És impossible. Persones com tu n'existeixen poques... Ara estàs amb el teu Joan, cuideu-vos. Cuideu-nos molt. T'estimo, àvia!

El meu pare Jordi és per a mi un exemple. El millor pare del món! M'ensenya dia a dia com lluitar. Massa jove va haver d'afrontar el que era la vida i això l'ha fet més fort del que ell s'hi considera! És un puntal per a mi. Diuen que les nenes són més dels pares, potser només és un tòpic... Sempre em diu que la filla li ha sortit més futbolera que ell! Sap transmetre la seva passió per allò que estima, com el futbol i la fotografia. Estic molt orgullosa de tenir el pare que tinc! Gràcies a tu sóc qui sóc! T'estimo, papa!

La meva mare Conxi és una lluitadora, forta com la que més! Em va donar la vida i ella ho és tot per a nosaltres! Una mare no és només qui et porta al món i ella a més és la meva gran confident. No es rendeix, ni permet que ningú ho faci. Sap com somriure fins i tot quan és més difícil. El destí ens manté en lluita en aquests moments, no és just. Vull que sàpigues que no estàs sola, mama! Tinc els millors pares del món, m'estimeu amb bogeria i jo us adoro! Sou àngels terrenals i li demano a la vida tenir-vos amb mi molts anys més! GRÀCIES PER EXISTIR! T'estimo, mama!

En Jose és la meva parella. La persona amb qui vull compartir la meva vida. El destí va permetre trobar-nos i va ser gràcies al Nàstic, passió que compartim. Ell és el meu àngel egarenc! Fa gairebé dos anys que estem junts i cada dia que passa l'estimo més. És difícil explicar el significat de les nostres mirades, del sentiment d'una abraçada o el gust que tenen els seus llavis! Només sé que em dóna la vida amb cada instant al seu costat! Hi ha hagut moments no tan fàcils, però junts hem aconseguit tirar endavant. I li he fet una promesa i sempre les compleixo. No cauré. Tu m'has ajudat a aixecar-me en els moments més difícils. Te amo, mi niño! Contigo siempre! TQ!*

Els àngels no sempre llueixen ales i corona! Tots en tenim al nostre costat. Jo en tinc 5 i són els meus fonaments. Alguns són terrenals, altres ja m'acompanyen allà on siguin... De tots ells he après. Ho signifiquen TOT per a mi. Els avis, els pares i la parella! No seria la mateixa sense CJ5.

Avui és el sant de la meva mare!!! Aquest ha sigut el motiu principal per parlar-vos dels meus àngels, dedicar el meu blog i que rebi molta energia en aquest dia tan especial!!!  

MOLTÍSSIMES FELICITATS, MAMA!!! ♥ Feliç dia de Sant!!! 0:-)

I per acabar aquesta publicació tan especial, també vull donar les gràcies als amics. Sou família sense compartir sang! A totes aquelles persones que sempre hi són. No diré noms, vosaltres ja sabeu qui sou... Us estimo :)

Una abraçada enorme a tots i moltíssimes gràcies per llegir-me!
Marsolua*

Collage de 20 fotos amb el Jose

5 de setembre del 2015

Fins al final!

Blog Marsolua - Entrada 26

Hem tornat! No va ser un somni. L'estiu que es presentava per endavant era diferent. Feia tres anys que el club no jugava a la Categoria de Plata. Segona Divisió. La seva gent està disposada a seguir-lo i animar-lo sempre, sigui on sigui, però econòmicament era vital pujar. Ho necessitava. Tarragona i el Nàstic s'ho mereixien. Tothom parlava de l'ascens i del futur més proper. Fitxatges, calendari... amb sensació de deures fets i de vacances, però alhora amb ganes de començar la nova temporada!

Una d'aquelles coses que més m'agraden durant aquesta espera, és anar a buscar el nou carnet de sòcia. Pot significar un gest simbòlic, però és el passaport a les emocions que viuràs durant els mesos vinents amb el Nàstic i representa molt més del que sembla. Es nota que això ja està a punt de començar.. el teu nom torna a formar part del Nou Estadi. Hi ha un seient que està reservat per tu... Que comenci l'espectacle!!!

Primera jornada de Lliga. El Nou Estadi obre les portes de la Segona Divisió. "Liga Adelante" com diuen ara per raons de patrocini. Ens visita l'Albacete amb el mític entrenador Luis César a la banqueta rival. Aquest és el nostre debut a la Categoria de Plata. Hem tornat al futbol professional. Tots els talismans a punt. 23 d'agost del 2015 (20:30h.) Per fi comença, ara si. Ja roda la pilota al Nou Estadi. Eiriz Mata és l'àrbitre d'aquest partit. Un vell conegut de l'afició grana. No calen ni presentacions. El Nàstic busca el gol, el primer de la temporada, però és l'Albacete qui l'aconsegueix (0-1). Van passant els minuts i el duel arriba al punt de màxima emoció entre els dos equips. Minut 83 i penal en contra del Nàstic. L'Albacete torna a marcar (0-2). Molts seguidors granes marxen. El partit sembla sentenciat, però tres minuts després, al 86... GOOOOOOL DE XAVI MOLINA!!! (1-2). Nova oportunitat, el partit no s'havia acabat. No sabíem el que estava a punt de passar. Simplement hi crèiem. Minut 95. Penal a favor del Nàstic!!! No ens ho podíem creure!!! L'àrbitre l'havia assenyalat, però s'havia de marcar... Els meus peus volaven. El meu cor bategava més ràpid. Els meus ulls brillaven... semblava que el rellotge s'hagués aturat. Emoció en adonar-nos de qui llançava el penal. Número 20. Hi tornava a ser present ella, la meva àvia. Allà on sigui ens ajudarà. No ho dubtava! Era l'última oportunitat del partit. O sumàvem un punt o començàvem la temporada perdent i... GOOOOOOL DE MARCOS!!! (2-2). FINAL!!! Primer punt de la temporada al sac. Que gran és el futbol! Quin inici de temporada. Això no ha fet més que començar. Nàstic 2 - 2 Albacete. La Jornada 1 ens ha donat una lliçó: "FINS AL FINAL...!"

Han passat els dies. 30 d'agost del 2015 (20:30h.) Aquesta setmana toca jugar a fora, contra el Tenerife. Desplaçament molt llunyà, així que decidim anar a un conegut local de Tarragona. La televisió està a punt. La família nastiquera preparada. Segona jornada en joc! Durant els primers 45 minuts no es mou el marcador. Primera part de tanteig entre els dos equips. Tres minuts després del descans, arriba el gol del Tenerife (1-0). Queda molt per endavant... Minut 65. Els seus ulls veuen com el cronòmetre marca 20 minuts i 6 segons. Té la pilota el Nàstic, és un córner a favor. Li dic a cau d'orella: "Mira, minuto 20!". Mans agafades i... GOOOOOOL DE PABLO MARÍ!!! Empata el Nàstic!!! (1-1). Emoció!!! Sense paraules. És inexplicable, però altre cop era allà. L'energia s'havia transformat en vibracions reals. Sense paraules. Els minuts corren... n'han passat 20. Arribem al 85, el partit gairebé està a punt de finalitzar. Té la pilota Ferran Giner, fa la centrada i... GOOOOOOL DE JEAN LUC!!! (1-2). Remuntada grana i FINAL!!! Tenerife 1 - 2 NÀSTIC. Primera victòria de la temporada! Quan s'han jugat dues jornades, suma 4 punts de 6 possibles. És quart a la classificació. Queda molt per endavant... però amb aquests jugadors l'afició ho té clar, més que mai crida allò de... 

"FINS AL FINAL, FORÇA GIMNÀSTIC!"

La tercera jornada està a punt de començar... Jo ho tinc clar. NÀSTIC PER SEMPRE! :) Les promeses s'han de complir. No et fallarem, Nàstic! Al teu costat continuarem escrivint pàgines en blanc. De la mà d'aquells que t'estimen.

Marsolua*

Primera jornada de Lliga. Nàstic 2 - 2 Albacete. (23 d'agost del 2015)

14 de juny del 2015

Història d'un ascens (2014 - 2015)

Blog Marsolua - Entrada 25

"22 de Juny de 2014. Feliç. Encara que soni contradictori, estic orgullosa d'haver viscut una nova pàgina de la història del Nàstic."

Així començava una entrada en aquest blog. El mateix dia que es va iniciar l'ascens del Nàstic a Segona Divisió. Pot sonar estrany que us digui això perquè el dia abans, la vida i el futbol quedaven en deute amb nosaltres, amb el Nàstic i la seva gent. S'acabava una temporada amb el final més cruel possible i en aquella publicació us ho vaig explicar. Era difícil... 24 hores abans havien caigut llàgrimes d'ulls nastiquers, però no quedava cap altra opció que fer-nos forts amb aquella derrota i estar més junts que mai. 

L'endemà, el destí ja tenia a punt una nova temporada. Un nou capítol estava escrit. Com quan obres un llibre i estàs impacient per saber com acabarà. No pots començar pel final, llavors no entendries el perquè de tot plegat. 

Si hagués pogut demanar un desig, hauria visualitzat pas per pas tot el que hem viscut! Desplaçaments inoblidables, partits màgics al Nou Estadi, moments únics al costat de la família nastiquera... un equip líder, eliminatòria de campions i ascens directe! 

Si hagués sigut possible, hauria fet trampes... Hagués demanat viatjar al futur! Agafar un diari, amb una data i un titular històric: "EL NÀSTIC HA TORNAT A SEGONA"! O llegir aquest post mesos abans, per saber com, quan, a on i contra qui jugaríem el partit decisiu! 

Tot i així, m'agrada viure intensament. Sense saber que passarà. A continuació us convido a llegir aquesta publicació tan especial, com si encara no sabéssiu com acabarà. Com un puzle. Veus el que has de fer, però necessites paciència i bona feina per aconseguir-ho! "Història d'un ascens", escrit en primera persona i amb paraules, dates i números clau que ho defineixen tot. 

HISTÒRIA D'UN ASCENS - TEMPORADA 2014-2015

[Sant Andreu] 24 d'agost de 2014. Primera jornada de la temporada. Nou Estadi. Vam perdre, però d'alguna manera també forma part de tot. El camí ha sigut llarg i evidentment, gens fàcil.

[Lleida] 11 d'octubre de 2014. Primer desplaçament que vam acompanyar a l'equip. Derrota per la mínima (1-0), però amb la millor companyia possible!

[Reus] 26 d'octubre de 2014. Les jornades anaven passant i arribava un gran partit. Reus 0 - 2 NÀSTIC! Un regal aquell partit! Un derbi sempre és especial i més, si acabes guanyant!

[Terrassa] 20 de desembre de 2014. No m'he confós. Ja ho sé que el Terrassa no jugava a la mateixa categoria que el Nàstic. Tot i així, aquesta paraula i la data que l'acompanya són molt importants per a mi i formen part de la història de l'ascens a Segona. Aquell dia va ser molt difícil. Els que em coneixeu, ja sabeu que l'any 2014 no es va acabar de la millor manera possible. El Nàstic jugava a domicili, contra l'Elx Il·licità a les 15:45h. A les 16h en punt, una servidora estava al Nou Estadi, on jugaven el partit La Pobla - Terrassa. Hi vaig anar de la mà d'una persona nascuda a Terrassa i que gràcies a viure a Tarragona, ara és el meu àngel. La meva parella, la meva meitat. El millor regal que m'ha fet el Nàstic, la vida i el destí. Una persona que va fer possible que aquell dia 20 al seu costat, no fos tan dur... l'àvia es va morir. L'any 2014 es va acabar amb una promesa. Aquest any el Nàstic li regalaria l'ascens. Per ella i pel meu àngel egarenc. El Nàstic va guanyar 0-2 i La Pobla 1-0 al Terrassa. 

["N" daurada] 14 de febrer de 2015. Durant els primers mesos del nou any, el Nàstic ja liderava el seu grup III de 2B. Tot i així, encara quedava molta Lliga per endavant. El dia dels enamorats, el destí ens va fer un regal. Estem bojos pel Nàstic i la meva meitat nastiquera va trobar una "N" daurada pels carrers de Vila-seca! Ho conservem com si es tractés d'or precisament. D'on va sortir? Una primera pista queia del cel? Serem campions? Vam tenir la sensació que allò era viatjar al futur! 

[6 de cors] 2 de març de 2015. Una carta pels carrers de Sant Pere i Sant Pau. Aquest cop sóc jo qui troba un regal inesperat. 6 granes... aquest era el lema nastiquer de tota la temporada. I trobar aquesta carta en concret, quin significat tenia? "Un repentina ola de buena suerte. Alguien te cuida, tiene interés hacia ti. Viaje de placer, de vacaciones, por lo general asociado a la familia o amigos. Buenos progresos, seguir adelante, con medios se llega al final. Un vínculo emocional profundo." Aquesta peça del puzle també està ven guardada. Tindrà sentit tot això? La nostra carta, semblava una nova pista! 6

[Romareda] 4 d'abril de 2015. Un partit de 2B en un camp de Primera! Que bonic va ser aquell dia a Saragossa. Jo no hi havia estat mai i va ser preciós! Vam aprofitar per visitar la ciutat i guardo records molt especials d'aquell dia. En plena Setmana Santa, era un Dissabte de glòria. Una de les millors setmanes de l'any i de la meva vida... El Nàstic va jugar-hi allà, tot i que el partit era contra el filial del Saragossa. El resultat final va ser una victòria nastiquera (0-3). Un altre desplaçament inoblidable!!!

[Jornada 33] 12 d'abril de 2015. Nàstic 3 - 0 Mallorca "B". En aquesta jornada el Nàstic s'assegurava matemàticament jugar el play-off! Primer objectiu de tres aconseguit. Encara quedava molt camí. Ser líders continuava sent la nostra prioritat i amb això, l'eliminatòria de campions per ser de Segona com més aviat millor!

[Pilota blaugrana] 16 d'abril de 2015. Ell i jo anàvem vestits igual, amb la "sudadera Nàstic 1886". Gairebé era l'hora d'acomiadar-nos, a prop de la RENFE de Tarragona. Un missatge al seu mòbil que deia: "Toda la información, aquí". I uns colors blaugrana. Ens vam posar a riure, quina tonteria més gran! Encara no sabem a sant de què vam veure això. Vam seguir caminant i pocs metres després vam trobar una pilota blaugrana. Ostres! I si ens fem petits per una estona i juguem amb aquesta pilota? Mare meva! Deu ni do el temps que feia que no jugava jo a futbol. Havíem dit d'anar vestits igual i vam acabar fent tocs de pilota allà, en mig del carrer. Fins a l'hora de marxar... que ell va fer l'últim xut, ven lluny! Quina informació ens va donar aquell dia la vida? Vam tornar a ser testimonis d'una pista sobre el nostre futur ascens?

[Campions] 26 d'abril de 2015. Nàstic 2 - 1 Huracán. Un dia abans del dia de la Mare de Déu de Montserrat, el Nàstic va aconseguir matemàticament ser campió de grup! Els nostres talismans estaven presents. Si guanyaves aquell partit, precisament contra el segon classificat, podies estar tres jornades esperant el play-off, però ja amb els deures fets. I així va ser! El segon objectiu també es va assolir. Estàvem a l'espera de conèixer els campions dels altres grups. Ja faltava menys per encaixar més peces en aquest puzle de l'ascens, però la "N" daurada trobada feia mesos ja començava a tenir sentit! 

[Premonició] 11 de maig de 2015. La darrera entrada en aquest blog, us explicava en detall el que vam viure en primera persona en Jose i jo. La paraula "Oviedo" a les seves mans. Una història molt semblant a la troballa de la "N" daurada, però aquest cop connectats de la manera més màgica possible. Durant una de les nostres converses! El número 20 i el 6 continuen agafant força com a números talismans. Faltaven 20 dies per saber si seríem equip de Segona... i la troballa tenia 6 lletres! Tot eren premonicions, però... com segueix la història d'aquest ascens?

[Huesca] 24 de maig de 2015. El sorteig ens va portar aquesta sort. Quan vam viatjar a Saragossa, vaig tenir una sensació que hauríem de tornar a terres aragoneses i li vaig dir. Per proximitat, també era l'únic on haguéssim anat. Una carta trobada fa mesos, ens parlava d'un viatge amb amics i dels bons progressos fins a un final. Va ser una experiència única! Un dels desplaçaments més especials de la meva vida. Els meus avis, siguin on siguin ens van acompanyar... El vincle emocional del qual parlava la carta "6 de cors" era evident. I la paraula Huesca, com Nàstic, també està formada per 6 lletres. Com Aragón, la comunitat autònoma on havíem de viatjar. I els colors de l'equip contra qui jugàvem? Aquell text i la pilota blaugrana ens van donar una informació privilegiada! Ara si, el moment decisiu de la temporada arribava! El resultat del partit va ser d'empat a 0. Compte enrere pel dia que tots estàvem esperant... tic, tac, tic, tac!

[Ascens] 31 de maig de 2015. Va arribar el dia, el nostre moment! Un tren amb destí a SEGONA passava pel Nou Estadi. Sensació de nervis, inevitable i necessari alhora. Estem vius. Tenim sentiment nastiquer! Estàvem a 90 minuts de saber si aconseguíem el tercer objectiu. La primera part va acabar amb empat a 0, el mateix resultat de l'anada. El Jose i jo vam aprofitar el descans per anar a prendre alguna cosa, com sempre, però aquell partit era molt especial, diferent. La tensió entre l'afició era evident. La segona part ja començava i nosaltres arribàvem a la nostra localitat. No ens va donar temps ni a seure. Drets, mirant atentament el que estava a punt de passar. Xut de Lago Junior, toca al pal... i GOL!!!!!! Tots els talismans possibles ens van fer aquell regal! Pufff, el gol més especial de la meva vida! Llàgrimes i una abraçada eterna. Recordo aquest instant com si el temps s'hagués aturat en aquell mateix moment! Semblava que algú més hagués baixat a rematar aquella jugada. Una frase es feia realitat i mai la podré oblidar: "Ella empujará el balón en el gol del ascenso, nos ayudará desde arriba". Així va ser també amb el segon gol. Pilota penjada a l'àrea. S'atura el temps, agafo amb força el meu talismà... remata Rocha de cap i GOL!!!!!! Llàgrimes i més llàgrimes. El guió somiat s'anava escrivint i gairebé arribava al minut 60 de joc. De la Espada es va inventar un golàs al minut 80, el tercer va arribar... GOL!!!!!! Siiii, quina felicitat! Aquest cop les llàgrimes i les abraçades eren per un final feliç! L'objectiu final cada cop estava més a prop. Finalment, el Huesca va marcar un gol i el resultat històric va ser 3-1. Un dia 31. Un àngel que va néixer un 3 de Juny (6) de l'any 31. La meva àvia ho va viure amb nosaltres, n'estic segura! El tercer objectiu aconseguit! Play-off, campions i ascens! Aquesta última, la paraula clau que buscàvem. De 6 lletres.

[Oviedo] 10 de juny de 2015. Ja està. Últim partit de la temporada, però amb tot resolt. Aquesta era l'ultima peça del puzle de la història. El Nàstic i l'Oviedo van ser els primers equips ascendits a Segona! El partit de Tarragona va acabar 2-1 i la tornada la vam perdre per 3-0 al Carlos Tartiere. Aquell dia, el Nàstic es jugava al camp de l'Oviedo ser el campió dels campions. Amb la darrera troballa ja era possible tancar el cercle. Ho recordeu? Gairebé un mes abans, la paraula Oviedo es creuava amb nosaltres. El 10 de Juny s'acabava aquesta temporada de somni. Preciosa. Perfecta. Especial. Un dels guions més macos per tornar! Eren més de les 20h i anàvem caminant pel Camí del Nàstic. Carrer que arriba fins al cementiri de Tarragona. El destí altre cop ens va fer l'ullet. Perquè aquest ascens també va per tu, àvia! Sempre estaràs present! *_*


ÀLBUM FOTOGRÀFIC:

Durant el partit La Pobla 1 - 0 Terrassa. (20 de desembre de 2014 - TERRASSA)
La troballa del dia dels enamorats! (14 de febrer de 2015 - "N" DAURADA)
La carta que vaig trobar! (2 de març de 2015 - 6 )
L'última peça del puzle. Troballa de la paraula "Oviedo"!
(11 de maig de 2015 - PREMONICIÓ)
No és la nostra millor foto, però és molt especial. La primera sent ja equip de Segona i al costat del famós pal del gol de Lago Junior!
(31 de maig de 2015 - ASCENS)


I per acabar aquesta entrada tan especial, us dedico a tots vosaltres una promesa que vaig complir. Si pujàvem, una servidora faria un vídeo d'aquest ascens. El muntatge musical està fet pel Jose! Espero que us agradi: https://youtu.be/arSpP6iPCcw

Visca el Nàstic i Visca Tarragona! Hem tornat!!! :)
Marsolua*

12 de maig del 2015

20 dies i una premonició...

Blog Marsolua - Entrada 24

11 de Maig de 2015. El rellotge marca les 20:14h... El telèfon sona i és ell, des de Vila-seca. Com cada cop que m'escriu, somriure visible i mirada brillant. En aquell moment no érem conscients que aquella conversa seria diferent, fins al punt de necessitar escriure-ho per explicar-ho i que quedi constància.

Segon missatge. Li responc i el rellotge ja marca les 20:15h. El tema principal llavors era el de menys, el que havia de passar després era el que realment importava. Instant incomprensible, però màgic alhora.

Ell anava amb el mòbil mentre parlàvem... no havien passat ni dos minuts del seu primer missatge, quan de sobte, canvia el tema que estàvem comentant. Em diu que m'ha d'explicar una cosa, li acabava de passar just quan m'havia escrit per primer cop. Ja no importava l'inici de la conversa... Sense explicació ens havíem unit en aquell moment.

Un carrer. Al costat d'on el 14 de febrer ja es va trobar una "N" daurada... aquesta vegada la troballa ha sigut una paraula sencera:

Potser ara com ara no ens diu res, però aquest nom estarà al sorteig del dilluns vinent. És campió i opta a pujar de categoria amb l'eliminatòria directe.. com el Nàstic!!! Qui haurà perdut això? Ha sigut una simple casualitat? És real, no us enganyo... i justament ell ho va trobar mentre parlava amb mi. Ens vam quedar sense paraules. Aquest tresor serà guardat!!! Qui sap si d'aquí a 20 dies el Nàstic ja és equip de SEGONA i el destí ens ha fet una "picada d'ull" ;)

El número 20. L'àngel que des del cel ha deixat petjada en el dia d'avui. Era ella... sempre estarà al nostre costat! No sé els cops que ha sortit durant la conversa, però estic segura que ha sigut el llaç d'unió entre nosaltres.

L'hora de començar aquesta conversa ja era una "premonició". La temporada 2014 - 2015 pot ser el retorn del Nàstic a la categoria de plata! El destí ens deu aquest ascens, li deu a ell i a tots els nastiquers... Ja veig els ulls humits, plorant. Aquest cop perquè el somni ja s'ha fet realitat!!! He tingut aquesta sensació, el futur ha viatjat fins al present. 

Com, quan, a on i contra qui... Només la vida ho sap!!! Allà hi serem!!!
Vestit amb lletres daurades: NÀSTIC! Aquest cop has tornat... per tu i per TOTS! 

Marsolua*

31 de desembre del 2014

2014 porta el teu nom! 0:-)

31 de Desembre de 2014

Blog Marsolua - Entrada 23

El 2014 ja s'acaba. Com cada 31 de Desembre, toca fer balanç dels dies de l'any. 365 pàgines que estaven en blanc, ara ja formen part d'un capítol tancat de les nostres vides. Ha sigut un any de contrastos. 2014 sempre el recordaré com un dels millors anys de la meva vida, però.. l'últim mes ha sigut el més trist i m'ha tocat viure una d'aquelles coses per a la qual no s'està mai preparat.

M'agradaria aprofitar aquesta ocasió amb tots aquells que m'esteu llegint i donar les gràcies a vàries persones.. No em vull enrotllar massa, ja que avui sí que es pot complir allò de: "Nos daran las uvas"!

En primer lloc, vull tenir un record i donar les gràcies a la meva àvia... sobren les paraules amb tu. No hi haurà dia en la meva vida que no et tingui present, que no em recordi de tu. Has sigut un àngel durant aquests 23 anys que he pogut estar al teu costat i sé que no et separaràs MAI de mi! T'estimo moltíssim! 0:-)

Moltíssimes gràcies als millors pares del món! Tampoc trobo les paraules per dir-vos com us estimo i lo importants que sou a la meva vida! Junts, serem més forts que mai... Sou el millor exemple d'amor, lluita i entrega. M'heu ensenyat que significa la paraula ESTIMAR! Per molts anys al vostre costat :)

2014, la vida i el destí m'ha fet el millor regal del món! Jo sé que saps com t'estimo, però en aquests agraïments no podies faltar tu! Aquest any no hauria estat el mateix sense tenir-te amb mi. M'has donat motius per somriure i has estat al meu costat per eixugar-me les llàgrimes.. Has fet que molts dies ja siguin inoblidables per sempre! Ara, l'any que comença, també vull que porti el teu nom escrit! Omplirem les 365 pàgines en blanc... Gracias por todo, cariño! TQ!*

"Es canvia d'any, es canvia de somnis, es canvia d'objectius, es canvia d'aspecte. Però mai, mai es canvia d'amics". Avui m'han enviat una felicitació que deia això. Vull donar les gràcies a totes aquelles persones que aquest 2014 heu estat al meu costat! Molts ja fa anys que formeu part de la meva vida, d'altres us he conegut aquest any... però com diuen, els amics de veritat perduren sempre amb els anys!!!

Moltes gràcies a les meves nenes! Ja sabeu qui sou... i com no em vull deixar a cap, faré un comentari general per a totes! GRÀCIES pels millors moments que hem compartit, per les converses eternes, els consells... i sobretot, per estar en els moments més difícils d'aquest 2014! Us estimo molt! :D

La vida m'ha permès conèixer a grans persones gràcies al món de la interpretació... i seguiu al meu costat any rere any! Estic molt agraïda! Molta merda en tot allò que feu, ja sabeu que sempre estaré al vostre costat! Grans actors i actrius, però el més important... Grans amics que ADMIRO moltíssim :)

MOLTÍSSIMES GRÀCIES a la meva família nastiquera! A la gran majoria us he conegut aquest any, sou molt grans! El final de temporada va ser espectacular... hem viscut junts desplaçaments inoblidables i partits al Nou Estadi màgics! Però recordeu una cosa... el futbol ens deu un ascens que esperem que ens regali el 2015! Visca el Nàstic i visca la seva afició! Us estimo!

I per acabar i no deixar-me a ningú... vull donar les gràcies als amics i familiars que MAI fallen! A totes aquelles persones que ja poden passar dies i dies sense saber l'un de l'altre, però que saps que SEMPRE hi són!

GRÀCIES A TOTS per compartir aquest 2014 al meu costat! Els bons moments perdudaran per sempre! Els mals moments, amb vosaltres... han sigut més fàcils de viure. 

Brindo perquè el 2015 estigui ple d'amor i felicitat, que no falti la salut, ni el treball, però sobretot... que pugui viure'l al vostre costat! Bon any nou a tots! 

US ESTIMOOOOOOOOOOO!!!*

COPYRIGHT MARSOLUA ©

23 de novembre del 2014

L'amor i el futbol ♥

23 de Novembre de 2014

Blog Marsolua - Entrada 22

Jugar a futbol al pati de l'escola. És el primer record que tinc al pensar en aquest esport. Era petita, però ja havia entrat a formar part de la meva vida. Tenia 11 anys i per primera vegada es van creuar aquestes dues paraules en el meu destí, dos sentiments junts, una simbiosi que avui dia encara sento: AMOR I FUTBOL! 

Onada per celebrar que el Nàstic feia play-off. Última jornada de Lliga, Nou Estadi, victòria contra la Gramanet per 3-1. Tan petita i no sabia que aquell dia el recordaria sempre. Ara han passat els anys i el 13 de Maig de 2001 s'ha convertit en un dia inoblidable de la meva vida. Qui no recorda el primer cop que visita un lloc especial? Potser mai pensaves que ho faries realitat o no t'imaginaves que en un futur signifiqués tant per a tu. Jo no sabia que el Nàstic seria tan important a la meva vida, ni que aquell camp el visitaria tan sovint. En això s'havia convertit gràcies a la meva família, m'hi havien portat per primera vegada i ja volia tornar al cap de 15 dies. Va ser llavors que em vaig enamorar d'uns colors, d'un estadi, de l'escut que em representa. Em vaig enamorar del NÀSTIC!

Sensació única. Com quan coneixes a la teva parella. Són instants que no s'obliden mai, com si quedessin gravats a la memòria de tal manera que sempre que ho recordes, sembla que no hagi passat el temps. Hi ha qui creu en l'amor a primera vista. La meva àvia diu que és més fàcil enamorar que conservar. Tan si em vaig enamorar del Nàstic al moment, com si ha sigut amb el pas del temps, el més important és que puc assegurar que l'estimo i que no el deixaré mai sol! Al cel hi tinc àngels que van veure el Nàstic al camp de l'Avinguda Catalunya. Per ells, pels que som i pels que vindran... Gràcies a la vida, al destí, a Déu i a qui hi hagi més enllà per posar-me el Nàstic en el meu camí!

Emocions. En aquestes temporades hi ha hagut moments difícils. Com en totes les relacions. Tot nastiquer o nastiquera sap que estima realment al club quan en una derrota o fins i tot en un descens de categoria, no l'abandona. Com quan algú que estimes passa per un moment complicat, llavors el deixaries de banda? Amb un equip de futbol passa el mateix... i més quan aquest club uneix a les persones. No estàs sol, ni t'hi deixaran mai. Al Nou Estadi o als desplaçaments hi vas amb els teus o sol, però et diré per experiència pròpia que hi coneixeràs a la família nastiquera!

Records. L'ascens a Primera va ser com un regal de la vida! Màgia es respirava a Tarragona quan vam pujar a Segona l'any 2001 i el 2004! Tinc ganes de tornar a veure al Nàstic a la Categoria de Plata. Tant de bo sigui aquesta temporada, que és el Centenari de la secció de futbol! Però veieu? El que us deia abans, una altra reflexió que uneix l'amor i el futbol. Només qui s'estimi el Nàstic a les derrotes i als descensos, valorarà els bons moments d'aquest club, perquè sabrà com ha patit i com li ha costat arribar fins aquí! Com en una relació de parella, les alegries compartides es viuen el doble! Els cops durs de la vida, si tens una mà que t'agafa, que no et deixa caure, si t'abraça perquè les paraules sobren o si t'eixuga les llàgrimes i et diu que no et deixarà sol, saps que això és amor!

Onze jugadors defensen l'escut. El teu cor s'accelera amb els gols del teu equip, com quan veus a la persona de qui estàs enamorat. Potser el tens al costat durant els 90 minuts del partit i no desitges altra cosa que celebrar una victòria. Potser només perquè així saps que somriurà. Això no és egoisme, és voler la seva felicitat per damunt de la teva pròpia. És amor. Amor pel teu club, felicitat per veure a qui estimes feliç. Tampoc t'importa fer quilòmetres per animar al Nàstic, ni t'importaria fer-los per estar al costat d'algú a qui vols abraçar.. l'estimes i ja està!

Sentiments. La paraula Nàstic és un sentiment. Jo he plorat amb victòries, empats i derrotes. Derrotes que han comportat un descens.. o quedar-te a les portes de pujar de categoria. Empats com el del 3 de Juny de 2006 a Xerez, que va fer que pogués veure el Nàstic a Primera. Victòries amb llàgrimes als ulls, el més bonic de ser futbolera. Amb el pas dels anys em pregunten o reflexiono del perquè segueixo estimant tant a aquest esport, el futbol, el Nàstic. Per què segueixes si has plorat molts cops per culpa d'això? Per què t'il·lusiones o somies a la vida, si potser tot no es fa realitat i pateixes? Doncs jo sempre arribo a la mateixa conclusió. Perquè si mentre ho vius ets FELIÇ... és que val la pena! És amor i futbol. És la vida... Força Nàstic! T'ESTIMO!

Marsolua*







 

22 de juny del 2014

Gràcies per sempre!

22 de Juny de 2014

Blog Marsolua - Entrada 21

Feliç. Encara que soni contradictori, estic orgullosa d'haver viscut una nova pàgina de la història del Nàstic. El desenllaç va ser injust, el més cruel que hi ha... però això no esborra tot el que ahir vaig aprendre de la vida. I és que no penso parlar del partit en si, ja que realment les llàgrimes no són per haver caigut, ja que vam caure amb el cap ven alt. Aquesta publicació és perquè vull que tothom sàpiga que no estem vençuts, que tot el que va passar ahir a Llagostera és el que farà que ens aixequem amb més força que mai.

No vam caure com equip, vam caure com una família quan ha d'afrontar un revés dur. És llavors quan la pinya és més forta. Com quan necessites agafar força i t'aferres com mai a la mà que et subjecta.

Vam viatjar a Llagostera, la majoria sense entrada... de fet, fins i tot l'alcalde de Tarragona i el PRESIDENT del Nàstic van situar-se a la zona dels seguidors granes. Torno a repetir-ho, del partit no parlaré, no tinc cap intensió de redactar un escrit parlant del que va passar durant els 90 minuts i els 30 de la pròrroga. Això ja ha quedat reflectit a tots els mitjans de comunicació. (En canvi a d'altres sembla que ven més dir que la humilitat té premi). Va ser injust si, però això no ens va fer caure les llàgrimes. Vaig plorar d'emoció amb el gol del Nàstic i vam celebrar el penal fallat d'ells com a "justícia divina". Però el que sí que em va fer plorar... rabia i molta tristesa, va ser que ens tractessin com a delinqüents. 

Després que l'àrbitre senyalés el final del partit, tothom va veure com el Llagostera va celebrar l'ascens, cosa lògica. El que no és tan comprensible, és el que van veure a partir d'aquí els meus propis ulls... aficionats d'aquest club (o empresa matrimonial, digui-li com vulguis), perseguint a persones de l'equip contrari per apallissar-los. Si senyors, això vam haver d'aguantar un cop acabat el partit, amb el cos encara sense reaccionar d'haver-nos quedat a les portes de Segona i veient com la nostra gent també rebia cops físics. D'aficionats contraris i dels mossos d'esquadra. Aquests últims, amb paraules textuals ho justificaven com que allò eren ordres de la "senyora" presidenta, per dir-ho finament. Però això no va quedar aquí, una vegada ens van deixar sortir d'aquella grada improvisada (més pròpia d'una bastida per al paleta que hauria de construir un camp digne de Segona), encara quedava per viure el moment que per sempre recordaré del dia d'ahir. 

Abans de tornar a pujar a l'autobús per tornar cap a Tarragona, vam decidir anar a animar a jugadors, cos tècnic i president. Ens vam apropar a un gran del nostre Nàstic que estava plorant, però no per no pujar de categoria, sinó per rebre una agressió tan covarda que evidentment no van captar les càmeres, ja que era abans de començar el partit. Estem parlant del nostre delegat de camp Josep Maria Grau, que va ser agredit pel marit de la presidenta, ja que és l'únic títol que deu tenir per dirigir als jugadors del Llagostera. Oriol Alsina, aquest personatge que ara sembla l'heroi mundial del futbol "modest" i que clar, volia rebre al Nàstic tal com estan acostumats a tractar al personal, a cops de bastó. 

L'afició del Nàstic no donàvem crèdit al que estàvem veient. Diverses ambulàncies plenes amb la nostra gent, per un moment no podia creure el que estava veient. Braços enguixats, cames plenes de blaus.. fins i tot persones que de l'estat de nervis de tot el que va rodejar el partit, va necessitar també atenció mèdica.

Però allà vam seguir una bona estona. Fins i tot, la gent estava esperant als jugadors i a tothom que necessités una abraçada en forma de passadís dels campions. (L'afició no paràvem de recordar-los que són CAMPIONS i per molta categoria que ens vulguin treure, ells són DE PRIMERA!) Els jugadors sortien amb llàgrimes als ulls, els familiars els hi donaven el que necessitaven en aquells moments.... silenci i una abraçada eterna. Això és el que va fer que no pogués aguantar més les llàgrimes, veure com la meva família nastiquera plorava per com ens havien tractat. Abraçada per un mateix sentiment, ni falta feien les paraules, tampoc sortien. Eixugar les llàgrimes de la meva gent i sentir que tenia una espatlla per a recolzar-me. Uns braços que no van deixar-me en tota l'estona i que han fet que em quedi amb tot lo positiu que vam viure.

Això no vol dir que s'hagi d'esborrar el mal tracte que hem tingut per part del Llagostera, un equip català que ens ha tractat de tal manera que fins i tot ahir, vaig sentir fàstic per aquest esport anomenat futbol. Potser alguns haurien d'aprendre d'aquestes lliçons de la vida. Perquè no ho hem d'oblidar mai, el futbol és un esport, però les persones no es valoren per l'escut que porten o pels ideals que defensen, sinó per l'educació i l'estima que et demostren...

Gràcies a totes les persones que van aconseguir que recordi sempre el dia d'ahir com una de les experiències més positives de la meva vida. Si, perquè de vegades necessitem un dia on caus, per adonar-se de les PERSONES que fan que la vida tingui un sentit. Gràcies a la meva família, als que un dia em van fer estimar tant aquest club. Gràcies als nastiquers que conec de fa temps, als que he conegut durant aquesta temporada i als que ahir vaig conèixer. 

Un dels regals més macos que m'ha fet aquest any la vida... no hem aconseguit l'ascens, no sortirem a les notícies com a guanyadors de l'eliminatòria, però he guanyat molt més del que pugui escriure amb paraules.

I gràcies a tu, que estàs llegint aquest escrit... potser et conec, potser no, però si ens uneix el Nàstic i t'ha servit tot el que he escrit per ajudar-te a aixecar el cap, doncs ja té sentit haver-ho fet.

Per acabar... us deixaré una imatge de la Marea Grana (foto de la web del Nàstic) i una cançó que no li calen ni presentacions... ara i sempre: T'ESTIMO NÀSTIC!!!

http://youtu.be/Y2dUUiWSaPE (POR TI)

Marsolua*