2 de Març de 2013
Blog Marsolua - Entrada 11
Hola a tothom! Com va? Ja feia bastants dies que no actualitzava, però aquí estic de nou! Espero que us agradi l'entrada d'avui! :)
Ja ha començat un nou mes, el MARÇ! L'1 de Març de 1886 es va fundar el Club Gimnàstic de Tarragona i d'això ja fa 127 anys! És per això que la primera entrada que publico aquest mes, vull que vagi dedicada al Nàstic! Que gran que s'està fent, oi? jeje
Fa molt i molt de temps, una nena que es diu Maria va anar al Nou Estadi per primera vegada a la seva vida. A la Maria li agradava molt el futbol, li havien parlat molt del club de la seva ciutat, el Nàstic de Tarragona, però encara no havia presenciat mai un partit en un camp tan important com aquell. La Maria jugava a futbol a les estones lliures del pati de l'escola, li agradava molt marcar gols i córrer darrera la pilota, així que quan li van dir que aniria a veure un partit en directe es va posar molt contenta i volia que arribés aquell dia el més aviat possible!
Finalment, va arribar! Jugaven el Nàstic i la Gramanet, al Nou Estadi! Aquella temporada l'equip tarragoní jugava a Segona Divisió "B" i si guanyava el partit, podria disputar el Play-Off d'ascens a la categoria de plata. A dia d'avui, la Maria encara recorda aquella sensació al entrar al camp per primera vegada. Estava nerviosa, amb ganes de que comencés el partit, però el que més recorda és l'emoció d'una nena petita bocabadada al veure aquell camp immens per primer cop! I sembla mentida, perquè ja poden passar els anys que encara li sembla que va ser ahir...
Va començar el partit i la Maria va gaudir d'aquell partit com ningú! Estava molt contenta, el primer partit que anava a veure i el Nàstic li va dedicar una victòria per 3 gols a 1. Quina il·lusió! El Nàstic va pujar a Segona, però l'any següent va tornar a baixar de categoria. Des de llavors, la Maria no ha deixat d'anar al Nou Estadi. Ha viscut moments inoblidables al camp del Nàstic i cada dia se l'estima més! Fins i tot ha anat a veure partits a fora, amb més nastiquers i nastiqueres. Sap el que significa la victòria, però també ha seguit animant en la derrota. Ha celebrat els ascens a Segona i el més màgic de la seva vida, el de l'any 2006 a Primera! Ha viscut els descens, però ha estat animant com mai per tornar a pujar de categoria! Cada partit és com el primer dia, emoció de seguir allà passi el que passi!
La Maria s'ha fet gran, però no deixa d'estimar els colors d'aquest equip anomenat Nàstic. I el més maco de tot és que sempre ha compartit aquesta afició amb els seus pares i la seva àvia, perquè és un sentiment que es transmet de generació en generació. Mireu si forma part de la seva vida aquest club, que el padrí del seu pare ja era soci del Nàstic i l'anava a veure a l'antic camp, el de l'Avinguda Catalunya! I aquesta passió pel club continua molt viva amb la Maria i la seva família, que són socis i van al Nou Estadi des de fa molts anys i esperen fer-ho durant molts més!
Doncs si, aquesta és la història de la meva gran afició pel Nàstic. Tot té un inici, però el més bonic és que van passant els anys i allà segueixo. Diuen que és molt fàcil enamorar, però difícil de conservar i és això el que em fa sentir més orgullosa, estimar els colors com el primer dia o més! Ho he narrat com si fos una història en tercera persona, però evidentment són sentiments i vivències pròpies!
És possible que els futbolers us sentiu més identificats amb el que sento, i segurament els que no us agrada el futbol no podeu entendre com un club pot fer sentir totes aquestes coses. Plorar de l'emoció en un ascens, estar trista perquè no s'ha pogut guanyar un partit o fins i tot ser feliç perquè s'ha aconseguit fer realitat un somni, com per exemple cada ascens de l'equip que estimo!
El futbol i la vida són molt semblants. Tots dos t'ensenyen a viure i saps gràcies a ells que no s'ha de perdre mai l'esperança, perquè millors temps han d'arribar. No abandonis mai un amic, recolza'l sempre quan sigui més difícil per ell, perquè quan les coses vagin bé, la felicitat serà el doble! Jo he vist el Nou Estadi ple de gom a gom i és espectacular, però ara que estem a Segona "B"... on són aquesta gent? No m'importa, sé que nosaltres seguim allà i que quan les coses vagin bé, que aviat anirà molt millor, NOSALTRES ens mereixerem el doble l'alegria. Perquè nosaltres som realment el NÀSTIC DE TARRAGONA, les persones que hi som en les victòries, els empats i en les derrotes. No us podeu imaginar les ganes que tinc d'inculcar la passió pel Nàstic si el dia de demà tinc fills. Ha de ser una cosa màgica, perquè sé el que ha representat que m'ho hagin fet a mi, i jo també ho vull fer!
Com us he dit a l'inici de l'entrada, el Club Gimnàstic de Tarragona es va fundar el 1886, i és un orgull que segueixi més viu que mai. L'equip de futbol es va fundar el 1914, però sense la llavor de club poliesportiu més antic de l'estat, avui no existiria l'equip que tan estimo. Així que MOLTES FELICITATS, Nàstic! Per moooooooooolts anys al teu costat, SEMPRE!
Perdoneu per l'entrada tan extensa que he fet avui, però m'hagués agradat publicar-la en dia 1 de Març i no ha sigut possible. He volgut prendrem el meu temps i ja la publico en dia 2, no passa res! ;)
Desitjo que us agradi! I a veure si en un futur escric més cosetes del Nàstic, que ja tindria dies i dies per publicar vivències! jeje
Per acabar l'entrada, us deixo una cançó molt especial pels nastiquers. "Por ti", la van cantar els jugadors de la plantilla l'any 2003-04, després de pujar a Segona Divisió! http://youtu.be/iLwG1-rgcQo Jo puc dir que he viscut aquests moments! Encara m'emociono ara! ^^
En fi, que fins aquí per avui...
No vull acabar l'entrada sense dir: VISCA EL NÀSTIC I VISCA TARRAGONA!
Ens llegim a la propera, desitjo que us agradi i espero els vostres comentaris!
Una abraçada enorme,
Marsolua*
