14 de juny del 2015

Història d'un ascens (2014 - 2015)

Blog Marsolua - Entrada 25

"22 de Juny de 2014. Feliç. Encara que soni contradictori, estic orgullosa d'haver viscut una nova pàgina de la història del Nàstic."

Així començava una entrada en aquest blog. El mateix dia que es va iniciar l'ascens del Nàstic a Segona Divisió. Pot sonar estrany que us digui això perquè el dia abans, la vida i el futbol quedaven en deute amb nosaltres, amb el Nàstic i la seva gent. S'acabava una temporada amb el final més cruel possible i en aquella publicació us ho vaig explicar. Era difícil... 24 hores abans havien caigut llàgrimes d'ulls nastiquers, però no quedava cap altra opció que fer-nos forts amb aquella derrota i estar més junts que mai. 

L'endemà, el destí ja tenia a punt una nova temporada. Un nou capítol estava escrit. Com quan obres un llibre i estàs impacient per saber com acabarà. No pots començar pel final, llavors no entendries el perquè de tot plegat. 

Si hagués pogut demanar un desig, hauria visualitzat pas per pas tot el que hem viscut! Desplaçaments inoblidables, partits màgics al Nou Estadi, moments únics al costat de la família nastiquera... un equip líder, eliminatòria de campions i ascens directe! 

Si hagués sigut possible, hauria fet trampes... Hagués demanat viatjar al futur! Agafar un diari, amb una data i un titular històric: "EL NÀSTIC HA TORNAT A SEGONA"! O llegir aquest post mesos abans, per saber com, quan, a on i contra qui jugaríem el partit decisiu! 

Tot i així, m'agrada viure intensament. Sense saber que passarà. A continuació us convido a llegir aquesta publicació tan especial, com si encara no sabéssiu com acabarà. Com un puzle. Veus el que has de fer, però necessites paciència i bona feina per aconseguir-ho! "Història d'un ascens", escrit en primera persona i amb paraules, dates i números clau que ho defineixen tot. 

HISTÒRIA D'UN ASCENS - TEMPORADA 2014-2015

[Sant Andreu] 24 d'agost de 2014. Primera jornada de la temporada. Nou Estadi. Vam perdre, però d'alguna manera també forma part de tot. El camí ha sigut llarg i evidentment, gens fàcil.

[Lleida] 11 d'octubre de 2014. Primer desplaçament que vam acompanyar a l'equip. Derrota per la mínima (1-0), però amb la millor companyia possible!

[Reus] 26 d'octubre de 2014. Les jornades anaven passant i arribava un gran partit. Reus 0 - 2 NÀSTIC! Un regal aquell partit! Un derbi sempre és especial i més, si acabes guanyant!

[Terrassa] 20 de desembre de 2014. No m'he confós. Ja ho sé que el Terrassa no jugava a la mateixa categoria que el Nàstic. Tot i així, aquesta paraula i la data que l'acompanya són molt importants per a mi i formen part de la història de l'ascens a Segona. Aquell dia va ser molt difícil. Els que em coneixeu, ja sabeu que l'any 2014 no es va acabar de la millor manera possible. El Nàstic jugava a domicili, contra l'Elx Il·licità a les 15:45h. A les 16h en punt, una servidora estava al Nou Estadi, on jugaven el partit La Pobla - Terrassa. Hi vaig anar de la mà d'una persona nascuda a Terrassa i que gràcies a viure a Tarragona, ara és el meu àngel. La meva parella, la meva meitat. El millor regal que m'ha fet el Nàstic, la vida i el destí. Una persona que va fer possible que aquell dia 20 al seu costat, no fos tan dur... l'àvia es va morir. L'any 2014 es va acabar amb una promesa. Aquest any el Nàstic li regalaria l'ascens. Per ella i pel meu àngel egarenc. El Nàstic va guanyar 0-2 i La Pobla 1-0 al Terrassa. 

["N" daurada] 14 de febrer de 2015. Durant els primers mesos del nou any, el Nàstic ja liderava el seu grup III de 2B. Tot i així, encara quedava molta Lliga per endavant. El dia dels enamorats, el destí ens va fer un regal. Estem bojos pel Nàstic i la meva meitat nastiquera va trobar una "N" daurada pels carrers de Vila-seca! Ho conservem com si es tractés d'or precisament. D'on va sortir? Una primera pista queia del cel? Serem campions? Vam tenir la sensació que allò era viatjar al futur! 

[6 de cors] 2 de març de 2015. Una carta pels carrers de Sant Pere i Sant Pau. Aquest cop sóc jo qui troba un regal inesperat. 6 granes... aquest era el lema nastiquer de tota la temporada. I trobar aquesta carta en concret, quin significat tenia? "Un repentina ola de buena suerte. Alguien te cuida, tiene interés hacia ti. Viaje de placer, de vacaciones, por lo general asociado a la familia o amigos. Buenos progresos, seguir adelante, con medios se llega al final. Un vínculo emocional profundo." Aquesta peça del puzle també està ven guardada. Tindrà sentit tot això? La nostra carta, semblava una nova pista! 6

[Romareda] 4 d'abril de 2015. Un partit de 2B en un camp de Primera! Que bonic va ser aquell dia a Saragossa. Jo no hi havia estat mai i va ser preciós! Vam aprofitar per visitar la ciutat i guardo records molt especials d'aquell dia. En plena Setmana Santa, era un Dissabte de glòria. Una de les millors setmanes de l'any i de la meva vida... El Nàstic va jugar-hi allà, tot i que el partit era contra el filial del Saragossa. El resultat final va ser una victòria nastiquera (0-3). Un altre desplaçament inoblidable!!!

[Jornada 33] 12 d'abril de 2015. Nàstic 3 - 0 Mallorca "B". En aquesta jornada el Nàstic s'assegurava matemàticament jugar el play-off! Primer objectiu de tres aconseguit. Encara quedava molt camí. Ser líders continuava sent la nostra prioritat i amb això, l'eliminatòria de campions per ser de Segona com més aviat millor!

[Pilota blaugrana] 16 d'abril de 2015. Ell i jo anàvem vestits igual, amb la "sudadera Nàstic 1886". Gairebé era l'hora d'acomiadar-nos, a prop de la RENFE de Tarragona. Un missatge al seu mòbil que deia: "Toda la información, aquí". I uns colors blaugrana. Ens vam posar a riure, quina tonteria més gran! Encara no sabem a sant de què vam veure això. Vam seguir caminant i pocs metres després vam trobar una pilota blaugrana. Ostres! I si ens fem petits per una estona i juguem amb aquesta pilota? Mare meva! Deu ni do el temps que feia que no jugava jo a futbol. Havíem dit d'anar vestits igual i vam acabar fent tocs de pilota allà, en mig del carrer. Fins a l'hora de marxar... que ell va fer l'últim xut, ven lluny! Quina informació ens va donar aquell dia la vida? Vam tornar a ser testimonis d'una pista sobre el nostre futur ascens?

[Campions] 26 d'abril de 2015. Nàstic 2 - 1 Huracán. Un dia abans del dia de la Mare de Déu de Montserrat, el Nàstic va aconseguir matemàticament ser campió de grup! Els nostres talismans estaven presents. Si guanyaves aquell partit, precisament contra el segon classificat, podies estar tres jornades esperant el play-off, però ja amb els deures fets. I així va ser! El segon objectiu també es va assolir. Estàvem a l'espera de conèixer els campions dels altres grups. Ja faltava menys per encaixar més peces en aquest puzle de l'ascens, però la "N" daurada trobada feia mesos ja començava a tenir sentit! 

[Premonició] 11 de maig de 2015. La darrera entrada en aquest blog, us explicava en detall el que vam viure en primera persona en Jose i jo. La paraula "Oviedo" a les seves mans. Una història molt semblant a la troballa de la "N" daurada, però aquest cop connectats de la manera més màgica possible. Durant una de les nostres converses! El número 20 i el 6 continuen agafant força com a números talismans. Faltaven 20 dies per saber si seríem equip de Segona... i la troballa tenia 6 lletres! Tot eren premonicions, però... com segueix la història d'aquest ascens?

[Huesca] 24 de maig de 2015. El sorteig ens va portar aquesta sort. Quan vam viatjar a Saragossa, vaig tenir una sensació que hauríem de tornar a terres aragoneses i li vaig dir. Per proximitat, també era l'únic on haguéssim anat. Una carta trobada fa mesos, ens parlava d'un viatge amb amics i dels bons progressos fins a un final. Va ser una experiència única! Un dels desplaçaments més especials de la meva vida. Els meus avis, siguin on siguin ens van acompanyar... El vincle emocional del qual parlava la carta "6 de cors" era evident. I la paraula Huesca, com Nàstic, també està formada per 6 lletres. Com Aragón, la comunitat autònoma on havíem de viatjar. I els colors de l'equip contra qui jugàvem? Aquell text i la pilota blaugrana ens van donar una informació privilegiada! Ara si, el moment decisiu de la temporada arribava! El resultat del partit va ser d'empat a 0. Compte enrere pel dia que tots estàvem esperant... tic, tac, tic, tac!

[Ascens] 31 de maig de 2015. Va arribar el dia, el nostre moment! Un tren amb destí a SEGONA passava pel Nou Estadi. Sensació de nervis, inevitable i necessari alhora. Estem vius. Tenim sentiment nastiquer! Estàvem a 90 minuts de saber si aconseguíem el tercer objectiu. La primera part va acabar amb empat a 0, el mateix resultat de l'anada. El Jose i jo vam aprofitar el descans per anar a prendre alguna cosa, com sempre, però aquell partit era molt especial, diferent. La tensió entre l'afició era evident. La segona part ja començava i nosaltres arribàvem a la nostra localitat. No ens va donar temps ni a seure. Drets, mirant atentament el que estava a punt de passar. Xut de Lago Junior, toca al pal... i GOL!!!!!! Tots els talismans possibles ens van fer aquell regal! Pufff, el gol més especial de la meva vida! Llàgrimes i una abraçada eterna. Recordo aquest instant com si el temps s'hagués aturat en aquell mateix moment! Semblava que algú més hagués baixat a rematar aquella jugada. Una frase es feia realitat i mai la podré oblidar: "Ella empujará el balón en el gol del ascenso, nos ayudará desde arriba". Així va ser també amb el segon gol. Pilota penjada a l'àrea. S'atura el temps, agafo amb força el meu talismà... remata Rocha de cap i GOL!!!!!! Llàgrimes i més llàgrimes. El guió somiat s'anava escrivint i gairebé arribava al minut 60 de joc. De la Espada es va inventar un golàs al minut 80, el tercer va arribar... GOL!!!!!! Siiii, quina felicitat! Aquest cop les llàgrimes i les abraçades eren per un final feliç! L'objectiu final cada cop estava més a prop. Finalment, el Huesca va marcar un gol i el resultat històric va ser 3-1. Un dia 31. Un àngel que va néixer un 3 de Juny (6) de l'any 31. La meva àvia ho va viure amb nosaltres, n'estic segura! El tercer objectiu aconseguit! Play-off, campions i ascens! Aquesta última, la paraula clau que buscàvem. De 6 lletres.

[Oviedo] 10 de juny de 2015. Ja està. Últim partit de la temporada, però amb tot resolt. Aquesta era l'ultima peça del puzle de la història. El Nàstic i l'Oviedo van ser els primers equips ascendits a Segona! El partit de Tarragona va acabar 2-1 i la tornada la vam perdre per 3-0 al Carlos Tartiere. Aquell dia, el Nàstic es jugava al camp de l'Oviedo ser el campió dels campions. Amb la darrera troballa ja era possible tancar el cercle. Ho recordeu? Gairebé un mes abans, la paraula Oviedo es creuava amb nosaltres. El 10 de Juny s'acabava aquesta temporada de somni. Preciosa. Perfecta. Especial. Un dels guions més macos per tornar! Eren més de les 20h i anàvem caminant pel Camí del Nàstic. Carrer que arriba fins al cementiri de Tarragona. El destí altre cop ens va fer l'ullet. Perquè aquest ascens també va per tu, àvia! Sempre estaràs present! *_*


ÀLBUM FOTOGRÀFIC:

Durant el partit La Pobla 1 - 0 Terrassa. (20 de desembre de 2014 - TERRASSA)
La troballa del dia dels enamorats! (14 de febrer de 2015 - "N" DAURADA)
La carta que vaig trobar! (2 de març de 2015 - 6 )
L'última peça del puzle. Troballa de la paraula "Oviedo"!
(11 de maig de 2015 - PREMONICIÓ)
No és la nostra millor foto, però és molt especial. La primera sent ja equip de Segona i al costat del famós pal del gol de Lago Junior!
(31 de maig de 2015 - ASCENS)


I per acabar aquesta entrada tan especial, us dedico a tots vosaltres una promesa que vaig complir. Si pujàvem, una servidora faria un vídeo d'aquest ascens. El muntatge musical està fet pel Jose! Espero que us agradi: https://youtu.be/arSpP6iPCcw

Visca el Nàstic i Visca Tarragona! Hem tornat!!! :)
Marsolua*