31 de Juliol de 2013
Blog Marsolua - Entrada 18
Holaaaaaaaaaaa!!! Com esteu? Carai, aquesta vegada si que m'ha costat renovar el blog... Ja sabeu que sempre vaig escrivint cosetes, però ara feia massa temps que no hi entrava.
Avui no és cap dia especial, simplement és que m'agradaria compartir amb vosaltres unes reflexions. Vosaltres creieu en l'amor? Penseu que quan venim a aquest món, el destí i la vida s'encarrega de creuar-te amb aquella persona especial o que això és només un conte de fades?
Per què us pregunto això? Doncs us explico. L'altre dia vaig veure una pel·lícula, "El lago azul, el despertar", on després de veure-la se't queda una cara de "tonta"... No us explicaré molt per si la voleu descobrir vosaltres mateixos, però us diré que gira al voltant d'una parella, on el noi i la noia van a parar a una illa deserta. Allà hauran de sobreviure, ja que s'han perdut, però a la vegada es descobriran l'un a l'altre i s'acabaran enamorant.. A tots ens han preguntat alguna vegada... "Amb qui aniries a una illa deserta"? Doncs aquesta pel·lícula que vol ser "El lago azul" en versió moderna, ho explica a la perfecció.
Jo crec que tothom, sobretot quan som joves, alguna vegada s'ha imaginat amb aquell algú, en un indret paradisíac. Com us he confessat abans, quan la veus se't queda una cara de felicitat, típica de les pel·lícules que et fan somiar amb allò que voldries viure en primera persona. A mi personalment em va agradar. No cal dir que això a la vida real no passa, però potser per això agrada que et facin volar la imaginació almenys en una pel·lícula, oi?
I què me'n dieu? Existeix aquella persona ideal per a tothom? Només si lluites pots aconseguir allò que vols?
Jo crec que un mateix coneix quan passa alguna cosa especial per dintre seu, el problema és quan l'altre persona no et correspon. Allò tan típic en les pel·lícules, dues persones es coneixen, es cauen bé, s'enamoren i no poden viure l'una sense l'altre, però què passa quan això només ho sent un 50%? L'altre persona s'ha de conformar i treure's del cap el que no és possible o ha de seguir allà, al costat, lluitant per si algun dia l'altre persona també s'enamora? Què en penseu? Us ha passat mai això? Fa rabia veure al cinema o a la televisió casos tan irreals, com el fet de que tot és tan fàcil. Com els típics contes infantils on hi ha prínceps ja destinats a salvar les princeses. Jo no hi crec en això, però si que m'agrada, repeteixo, pensar que tots tenim aquell algú que ens fa sentir especials. Que quan t'enamores ja saps que és l'ideal per compartir la teva vida amb ell i que rebs a canvi el mateix sentiment per la seva part. Si això no passa, almenys poder compartir la vida amb la persona que més s'assembla a l'ideal, ja que ningú és perfecte, però si et pot fer FELIÇ, oi? Jo almenys penso que si estimes, l'amor algun dia et tornarà tot el que li has donat.
Per acabar, us deixo dos enllaços de la pel·lícula que m'ha inspirat a parlar d'aquesta tema. El primer és el tràiler, que tot i estar en anglés, us podeu fer una idea del que us he explicat: (http://youtu.be/DjGyVI2xfGI) Si sou com una servidora, que li agrada veure pel·lícules així, per molt que siguin romaticones, us animo a veure-la... a mi em va encantar! ;) I si no us agraden les pel·lícules així mireu-la, potser us fa canviar d'opinió!
I finalment, un vídeo amb moments de la pel·lícula i juntament amb una cançó molt maca, "
Simplement llegir el teu blog em fa emocionar per les paraules i per l'emoció que hi poses en cada una. És veritat a totes les pel·lícules s'enamoren dues persones i sempre és correspost, en canvi a la vida real no sempre passa així. Jo crec que cal lluitar però si l'altre persona et diu clarament que no vol res, s'ha de deixar i m'encantaria anar a una illa deserta paradisica i perdre'm amb l'amor de la meva vida, per somiar que no falti.
ResponEliminaUn petó i una abraçada gegant. T'estimo molt <3
Marta Tantiñà