15 de Gener de 2013
Blog Marsolua - Entrada 7
Holaaaaaaaaaaa!!! Com va?
En primer lloc, vull donar les gràcies a tots els que vau llegir l'anterior actualització d'aquest blog, on vaig escriure el meu resum de l'any 2012. M'heu fet arribar les vostres paraules, en especial que us havia emocionat i això em fa molt feliç. Moltíssimes gràciesssssss! :)
Ja ha començat aquest 2013, esperem que ens porti molta salut, amor i felicitat! Compartir amb tots aquells que ho vulgueu, moments intensos d'aquests 365 dies!
Com sabeu, en aquest espai us escric principalment els meus sentiments, paraules unides que apareixen en aquest blog virtual. Un text llegit per les persones que formeu d'alguna manera part de la meva vida. Avui, és l'entrada número 7 i alhora, és el primer escrit de l'any nou. El vull dedicar molt especialment a aquelles persones que any rere any segueixen aquí, al meu costat!
Si a totes les persones que hem coneixeu us demanés que em definíssiu, amb quines paraules ho faríeu? En canvi, si m'haig de definir jo mateixa tal com sóc avui i com ho era fa una mica més d'un any, segurament hi hauria bastant diferència, la principal és que abans em costava més dir el que sentia, no per falsedat, sinó perquè preferia quedar-m'ho tot per a mi, per molt de mal que em poguéssim fer, ara no, ara la vida m'ha donat les eines necessàries a base de cops, però també m'ha ajudat a viure, a compartir amb aquelles persones que estimo tot el que sento, el que hem preocupa i també amb el que sóc feliç. Necessito menys per ser feliç, però els somriures i les paraules de la meva gent m'ho donen TOT!
Sempre m'he considerat una persona familiar, amiga dels meus amics. Això no ha canviat, de fet, potser encara ho sóc una mica més que abans i tot! El que si que ha fet un canvi radical ha sigut la meva manera de viure la vida. A finals de Desembre de 2012, els que hem coneixeu ho sabeu, va marcar la meva vida i no precisament per una cosa bona.. però ara, me'n adono que he guanyat coses que abans no tenia. Per començar, he descobert qui de veritat val la pena a la meva vida i qui només era fals/a amb mi i tot ho feia per conveniència. No estic pensant amb ningú amb concret, ja que allà cadascú si està orgullós/a de viure amb hipocresia. Doncs això és una de les coses que he guanyat a la meva vida. Descobrir qui realment puc tractar com a família.
No he tingut germans, ja que sóc filla única, però el destí m'ha fet creuar amb altres persones que les estimo com si fossin sang de la meva sang. I jo hem pregunto.. qui diu que a aquestes persones no les puc considerar com a germans o germanes? Doncs si, per a mi ho són i sempre ho seran!
Moltíssimes gràcies a aquells amics i amigues que m'heu donat força quan més l'he necessitat. Que heu compartit moments de la vostra vida amb mi i que sempre heu estat en els no tan bons i en els millors de la meva! Gràcies per cada conversa i en especial, gràcies per cada somriure robat! Això res ni ningú m'ho podrà prendre mai i és el més gran de viure! He madurat més en un any que moltes persones en més temps, però això no importa! Importa que sóc feliç amb la gent que ocupen un lloc reservat en el meu cor! :)
Així que el meu primer escrit d'aquest 2013 va per tots vosaltres! En especial pels meus pares i la meva àvia, que són els que des de sempre m'han inculcat aquests valors! I també va dedicat a aquells amics que la vida m'ha enviat com a germans i germanes! Que us estimo mooooooooooooolt!!! Ho sabeu, no cal que doni noms, perquè no em voldria deixar a ningú i ja sabeu qui sou!
Per acabar per avui, us dedicaré una cançó dels Lax'n'busto, segur que la coneixeu: http://www.youtube.com/watch?v=9ofKL-GDusE Com totes les cançons d'aquest grup amb el qual he crescut, defineix molt bé el que sento!
Espero que us hagi agradat aquesta reflexió en forma de escrit. Ens llegim sempre que ho vulgueu!
MOLTES GRÀCIES!
Una abraçada enorme per a tots vosaltres!
Marsolua*
Si a totes les persones que hem coneixeu us demanés que em definíssiu, amb quines paraules ho faríeu? En canvi, si m'haig de definir jo mateixa tal com sóc avui i com ho era fa una mica més d'un any, segurament hi hauria bastant diferència, la principal és que abans em costava més dir el que sentia, no per falsedat, sinó perquè preferia quedar-m'ho tot per a mi, per molt de mal que em poguéssim fer, ara no, ara la vida m'ha donat les eines necessàries a base de cops, però també m'ha ajudat a viure, a compartir amb aquelles persones que estimo tot el que sento, el que hem preocupa i també amb el que sóc feliç. Necessito menys per ser feliç, però els somriures i les paraules de la meva gent m'ho donen TOT!
Sempre m'he considerat una persona familiar, amiga dels meus amics. Això no ha canviat, de fet, potser encara ho sóc una mica més que abans i tot! El que si que ha fet un canvi radical ha sigut la meva manera de viure la vida. A finals de Desembre de 2012, els que hem coneixeu ho sabeu, va marcar la meva vida i no precisament per una cosa bona.. però ara, me'n adono que he guanyat coses que abans no tenia. Per començar, he descobert qui de veritat val la pena a la meva vida i qui només era fals/a amb mi i tot ho feia per conveniència. No estic pensant amb ningú amb concret, ja que allà cadascú si està orgullós/a de viure amb hipocresia. Doncs això és una de les coses que he guanyat a la meva vida. Descobrir qui realment puc tractar com a família.
No he tingut germans, ja que sóc filla única, però el destí m'ha fet creuar amb altres persones que les estimo com si fossin sang de la meva sang. I jo hem pregunto.. qui diu que a aquestes persones no les puc considerar com a germans o germanes? Doncs si, per a mi ho són i sempre ho seran!
Moltíssimes gràcies a aquells amics i amigues que m'heu donat força quan més l'he necessitat. Que heu compartit moments de la vostra vida amb mi i que sempre heu estat en els no tan bons i en els millors de la meva! Gràcies per cada conversa i en especial, gràcies per cada somriure robat! Això res ni ningú m'ho podrà prendre mai i és el més gran de viure! He madurat més en un any que moltes persones en més temps, però això no importa! Importa que sóc feliç amb la gent que ocupen un lloc reservat en el meu cor! :)
Així que el meu primer escrit d'aquest 2013 va per tots vosaltres! En especial pels meus pares i la meva àvia, que són els que des de sempre m'han inculcat aquests valors! I també va dedicat a aquells amics que la vida m'ha enviat com a germans i germanes! Que us estimo mooooooooooooolt!!! Ho sabeu, no cal que doni noms, perquè no em voldria deixar a ningú i ja sabeu qui sou!
Per acabar per avui, us dedicaré una cançó dels Lax'n'busto, segur que la coneixeu: http://www.youtube.com/watch?v=9ofKL-GDusE Com totes les cançons d'aquest grup amb el qual he crescut, defineix molt bé el que sento!
Espero que us hagi agradat aquesta reflexió en forma de escrit. Ens llegim sempre que ho vulgueu!
MOLTES GRÀCIES!
Una abraçada enorme per a tots vosaltres!
Marsolua*
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBuf!!!! Maria m'ha encantat la teva publicació, ets una persona genial, que sap expressar els seus sentiments, treure tota la seva vitalitat, animar-te en un dia gris amb unes paraules o una cançó, ets una crack. Has passat a formar part de la meva vida des de fa molt de temps i et considero com una germana.
ResponEliminaT'estimo
Moltes gràcies!!!! :) El mateix et dic, bonica! T'estimo*
Elimina