3 de Juny de 2013
Blog Marsolua - Entrada 17
Holaaaaaaaaaaaa!!! Com esteu??? Quan de temps sense escriure res en aquest diari virtual... Tot i això, us avanço que aviat novetats! Així que ja ho sabeu, d'acord?
Avui, és una entrada especial. Fa anys una persona molt especial a la meva vida, la meva ÀVIA!
PER MOOOOOOOOOOOOLTS ANYS!
Sóc feliç. Tinc l'honor de viure amb la millor família que es pot tenir: Els meus pares i la meva àvia! Per això sempre que sigui un dia especial per a ells, ho serà també per mi!
Tal dia com avui... va néixer la millor àvia del món! La vida l'ha fet caure moltes vegades, però sempre s'ha tornat a aixecar, per ella i pels qui estem al seu costat! Sense ella, la meva vida hagués estat diferent. No la vaig veure néixer, ella a mi si... però us puc assegurar que l'admiro des del dia que va venir en aquest món. Perquè sé tot el que ha lluitat, el que lluita i el que lluitarà...
Què no faria una àvia per la seva néta? I la néta perquè la seva àvia estigui ven orgullosa d'ella? Segur que tots els que estimeu els vostres avis enteneu el que estic dient. No m'agrada generalitzar, perquè hi ha avis.. i néts... com mares i pares... però jo tinc la sort d'estar ven rodejada per tres pilars únics. Els meus pares i la meva àvia. El meu avi no el vaig arribar a conèixer, però el sento més a prop que moltes de les persones que conec. I tot gràcies a la meva àvia, que tot i perdre'l de molt jove, l'ha mantingut sempre present.
Avui aquesta entrada va dedicada a la meva àvia. No tindria prou espai en aquest blog, ni en mil pàgines en blanc, per explicar-vos lo lluitadora que ha sigut. Encara avui en dia està en lluita, estem en lluita. Hem caigut dues vegades en poc més d'un any, però fent pinya ho estem combatent. I tot gràcies a allò que sempre m'heu educat.
Tu has caigut moltes vegades, com tothom en aquesta vida, però pots estar ven orgullosa de les vegades que t'has aixecat. I això és la major ensenyança que se li pot donar a una néta. Perquè en aquesta vida tothom hem de patir, i és molt dur veure que algú que estimes tant, ha patit molt.. però això també ens fa persones. I tu ets un exemple, GRÀCIES ÀVIA!
Brindo per tots aquests exemples de vida que ens has donat, ens dónes, m'has ensenyat... Perquè juntament amb els meus pares, m'heu educat, i puc dir que sóc qui sóc gràcies a vosaltres tres!
Brindo per totes aquelles persones que han sigut especials en la teva vida, per tot allò que has volgut aconseguir pels altres, perquè en definitiva això és el que et fa gran. Aquest és el vertader motiu per complir anys i viure amb estimem.
Per tot allò que em viscut, i el que encara està per venir... Per molts anys al teu costat, àvia!
Abans d'acabar l'entrada d'avui, us publico una cançó... com sempre! Avui toca una que m'agrada molt, de Dani Martín! I va dedicada a la vida i a la meva àvia! :) Desitjo que us agradi: http://youtu.be/LQqWnWZOyMg
Us espero molt aviat amb noves entrades.. No us ho podeu perdre!
Petons a tots i gràcies per llegir-me!
Marsolua*
Maria!!!! Com no m'havies dit reeeeeeeees??!! Moltes felicitats després de mooooolts dies!! Jajajaja
ResponEliminaAins... les àvies... entenc perfectament la teva entrada d'avui, especialment per l'àvia... la meva ha estat sempre com una mare per a mi, m'ha vist néixer i créixer perquè he passat tota la meva vida amb ella... M'han fet emocionar tant les teves paraules!!!
Què faríem sense les àvies? Hem de cuidar-les molt, són el nostre tresor.
I a tu què et puc dir? Moltes gràcies per estar al meu costat encara que estiguem una mica lluny. T'admiro tant a tu i a la teva família per ser tan lluitadors!!
Des d'aquí una abraçada ben forta per a tu i la teva àvia!!!! :)